Sempre m’he
sentit vent. M'atrau aquest fenomen
meteorològic que no té presència visual, que no té forma, que no té lloc i que
no saps quan ve però que té una força inabastable.
Per a mi és
“l’element” clau. Per a mi és una passió que he treballat i amb qui he intentat
dialogar des de l’escultura , buscant referents en els mòbils i les peces eòliques.
No podem veure
el vent, però podem veure per on passa, el notem. Podem veure que ens fa moure
i aquesta és la meva recerca: crear petites escultures corporals que conversin
amb el vent.
Les peces que es
mouen amb la força del vent són joies amb vida i els seus engranatges
desencallen emocions.
Aquest projecte
és una manera de donar-li gràcies al vent i una manera de conversar amb la
vida.
The Force of the Wind
I have always felt like wind. I'm attracted to this meteorological phenomenon that has nothing to do with physical presence, which has no form, that has no place and which you never know when it will come, but which has an infinite force.
For me it is the key element. For me it is a passion that I have worked and tried to have a dialogue with in sculpture, looking for examples in mobiles and kinetic pieces.
We can't see the wind, but we can see where it passes, we notice it. We can see that it moves us, and that is my quest: to create small body sculptures that speak with the wind.
The jewellery pieces that move through the force of the wind are pieces with life and their inner workings unlock emotions.
This project is a way of giving thanks to the wind and a way of conversing with life.
